Es parla de la caverna mediàtica de Madrid però també
n'hi ha una d'independentista
Evidentment, no sóc independentista, raó per la qual
dono les gràcies al senyor Artur Mas perquè, amb el seu plantejament
secessionista, em referma en les meves conviccions. No és que Madrid fabriqui
independentistes, sinó que vostè, senyor Mas, fomenta el constitucionalisme.
Quan vostè es va transformar en secessionista, s’hauria pogut afiliar a
Esquerra Republicana, un partit que sempre ha defensat el mateix. Però no, va
preferir trencar la seva coalició i dividir Catalunya.
Gràcies, senyor Mas, per despullar-se políticament.
Ara ja sabem que vostè és un sofista. Si vostè hagués viscut a la Grècia dels
anys 480 a. C., a Atenes, hauria estat el patriarca dels sofistes al costat de
Protàgores o Gòrgies. vostè utilitza, continuament, els sofismes. Sofisma és un
argument capciós que s’utilitza per fer passar com a veritat allò que és fals.
El sofisma sovint parteix de premisses que es poden considerar vàlides per
arribar a conclusions inadmissibles. Això és el que vostè està fent amb
arguments demagògics i, fins i tot, infantils, és a dir, durant anys, com una
gota malaia, ha jugat –està jugant– amb el sentimentalisme de molts catalans
mentre els dibuixa una Catalunya virtual, una Arcàdia feliç o, com deia el seu
pare polític, Jordi Pujol –l’avi– una Califòrnia europea. Senyor Mas, vostè
parla molt de democràcia i de diàleg. Amb qui vol parlar? Amb els populars no
perquè són immobilistes i amb els socialistes tampoc perquè són federalistes.
Amb el seu aire prepotent, amb el seu somriure irònic, vostè sempre apel·la a
la fibra sentimental dels ciutadans per provocar la seva reacció victimista a
favor seu i per tapar el seu fracàs com a governant. Vostè no escolta ningú: ni
Merkel, ni Cameron ni Obama... vostè pensa que tocant el cor del poble n’hi ha
prou i que aquest queda desarmat amb el seu argumentari. Li falta, però,
nivell.
També parla molt de democràcia. Democràcia vol dir
llibertat d’expressió i, també, llibertat de comunicació. És a dir, la
llibertat per comunicar al ciutadà tot allò que passa al món de la política
catalana. Aquí es parla molt de la caverna mediàtica de Madrid però no es diu
que també hi ha una caverna mediàtica independentista. He de dir noms? El
Govern de la Generalitat atorga subvencions directes a mitjans de comunicació i
indirectes a través de la publicitat institucional. En aquest context, qui ha
prohibit una entrevista a l’exministre socialista Josep Borrell perquè ha
publicat un llibre contrari a la independència? Només faltava que un exdirigent
del PSUC, l’històric Rafael Ribó, es convertís, ara, en inquisidor de les
televisions no adscrites al règim...
Gràcies, senyor Mas, per totes aquestes actuacions
derivades de la seva política secessionista. No cal entrar en arguments
polítics, econòmics, territorials o socials prou coneguts i debatuts. Amb
aquests trets bàsics i essencials en tinc prou per no estar d’acord amb vostè.
Sí, ja sé que hi ha altres polítics com vostè. No és l’únic. Però, com deia
Jordi Pujol –l’avi– avui no toca parlar dels altres sinó de vostè perquè és el
protagonista.
Fa temps que ni escolto ni llegeixo la frase «Espanya
ens roba». Per què serà? Senyor Mas, no es poden manipular els fets, no es pot
manipular la història, no es poden dividir les famílies per causa de la
política; vagi de cara i defensi els seus posicionaments polítics amb la
veritat per davant de tot. Tingui el sant valor de defensar la veritat perquè,
fins ara, el que ha fet és vendre fum. Sortosament, a l’exili no arriba el seu
fum...
(Publicat al Diari de Tarragona, el 22/09/2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada