Ho lamento de que amb una data tant senyalada
a Catalunya i molt més i de un temps ençà, com és la Diada, de que jo en sigui
la nota discordant, però com que des de
l’any 1945, que ja se’m va titllar de El Eterno Descontento, crec de que
haig de fer honor a tal distinció i saben i com
segurament que també els pot
haver passat, a molts dels que ja fa
anys que peinamos canas, em permeto donar-vos a conèixer, el que
realment m’ha vingut a la memòria, quan he vist per la Tele la aglomeració a la
Meridiana, les manifestacions espontànies, que oficialment s’organitzaven
de tant en tant, durant el règim franquista i omplien de gom a gom, la Plaça de
Orient, a major glòria del Caudillo, doncs en aquella època, també noliejaven autocars de
tot Espanya, per concentrar-se aleshores a Madrid.
Que se’n deu haver fet de tots aquells manifestants?,
perquè des de l’adveniment de la democràcia, tothom assegurava i essencialment
els nous polítics, segurament per poder fer
mèrits, de que tots estaven integrats en la “clandestinitat”
Encara recordo quan Franco va voler ser
admès a la ONU i totes les nacions
integrants del mateix li varen fer pam i
pipa i que per aquets motiu i com a “represàlia”, es va organitzar una més de
les esmentades manifestacions –una cosa que estava prohibida per llei- espontànies
oficials i varen assegurar de que a la plaça de Orient, hi havien més de un
milió de persones, a on es va desplegar-hi
una gran pancarta que deia: Si ellos tiene UNO, nosotros tenemos DOS.
PERE PÍ
CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada