La setmana passada,
Artur Mas va sorprendre demanant comparèixer al Parlament per
explicar les raons de l'avançament electoral. Una petició inaudita i políticament injustificable.
Mai
una convocatoria
havia si- gut anunciada i debatuda amb tanta anticipació com la del 27-S. Es tracta- va, dones, d'una maniobra amb qué Mas volia guanyar
protagonisme, marcar l'inici de la precampanya després de les vacances i
aclarir algún embolie
després de les
contra- clictòries
declaracions de Raül Ro- meva sobre si estava ciar o no qui ocuparía la presidencia déla Generalität en cas de victoria separatista. Però el tret li ha sortit per la culata. Eis registres que va efectuar la Guàrdia Civil divendres passat han tor- nat al primer pía
el famós 3%
de les mordidas convergents queja en el seu temps va
denunciar Pasqual
Maragall. L'escàndol ha tornat a crear greus contradiccions en el si de Junts pel Sí, en qué el programa promet un
noupaís lliure de totes les plagues, però amb la corrupció a les seves files.
La compareixença finalment es va assemblar a una comissió d'investigació en la qual el président es va
presentar com a víctima d'una per- secució inquisitorial. Però no va voler posar la ma al foc pel
seu partit ni
assumir cap responsabilitat si són certes les sospites. És veritat que es va
defensar com amb ungles i dents. El 27-S s'ho juga tot i se sent políticament acorralat, però no va sortir airós en cap sentit. Fixin-se en el detall
de
la seva mandíbula, cada
vegada més desencaixada. La seva teoria que les
empreses amigues calculaven les quanties del 3% per no pagarles, i per aixó figuren en els
papers trobats a la caixa forta de l'empresari
Jordi Sumarroca, és d'un cinisme extraordinari. Des de
l'oposició, PSC, PP, ICV-EUiA, C's i, per primera vegada, UDC, el van castigar
amb es- tils diferents i intcnsitpts variables. Va estar bé el socialista Miquel lceta quan va dir que Mas «ha sigut el pitjor president» des que es va recuperar la
Generalitat el 1977.
Mas ha
convocat unes eleccions dissenyades per no debatre la seva gestió.Tant és així que no pensa participar en els débats. Concorre de número quatre d'una estranya llista
patriotica-partidista que es veurà beneficiada per la sobrerepresentació de Lleida, Girona i Tarragona en relacio amb la seva població real en el
conjunt de Catalunya. Si fos proporcional, a la provincia de Barcelona li
correspondrien 16 diputats més. Ha elegit el 27-S perqué en l'àrea me tropolitana el pont de la Mercé pot anestesiar un percentatge
elevat de votants no nacionalistes. La persistent abstenció deis que sí que voten a les generáls li posa fácil arribar ais 68 diputats, aquesta vegada amb l'ajuda de
la CUP. Com va
passant en les eleccions
catalanes des del 1984. Excepte que succeeixi l'inesperat i el tret li surtí
per la culata.
Joaquim Coli (El Periódico)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada