Jo no se pas de qui va ser aquesta idea tant
genial, de les Comunitats Autònomes, però que estic segur del tot, de que se li podria donar el Nobel a la
incapacitat i a la ineptitud, quan es va
aprovar per les Corts, o sigui per polítics, la Constitució Espanyola el 31 d’octubre del 1978, ja que al cap dels anys s’ha
demostrat fefaentment, que només buscaven la seva menjadora i a on ells si podrien
anar encabint, per tal de poder viure, del ofici per mi el més detestable i denigrant que es coneix avui dia i
que és viure de la política, ja que es varen presentar les mateixes, com la tierra de promision, i en canvi no
han resolt mai res, ni tampoc ho faran, apart de crear artificialment unes
classes polítiques autonòmiques i dels seus clients, que sempre han estat només que un focus de corrupció i de un dispendi públic inaguantable.
Només cal recordar el trist reinat del Virrei
Jordi Pujol I i família, que Catalunya es va convertir al final, en la seva
finca particular i que tots ja sabem o esperem, però com al final acabarà, quan
acabin de rendir comptes amb la Justícia, que a Espanya ja ho sabem i de bell
antuvi, de que la mateixa, sempre és tardana, però que tard o d’hora, arriba.
Algú i amb només dos dits de front es pot
arribar a creure, de que Espanya pot mantenir 17 Parlaments amb milers de
diputats, quina seva i única missió
oficial, és que quan tenen d’assistir a un Ple
hi han acabat de parlar el Cap
del Govern hi ha contestat el Cap de l’oposició, sempre, i el president del
Congres mai s’ha atrevit a posar-los firmes o aixecar-los la canya, el 99%
tots foten el camp esperitats, per què ves quina casualitat, a tots ells
i de cop, els hi ha vingut una necessitat fisiològica, però que els dura fins
el moment que han de votar i que tots i com un ramat de xaiets, esperen quan
per fi es decideixen a tornar als seus escons, només a veure el dit que
aixecarà el portaveu del seu partit, que els “insinuarà”, si han de votar, si,
no o abstenir-se.
I per compensar-los per aquesta tasca tant feixuga, però intranscendent per els
ciutadans de ha peu, els contribuents
els em de pagar els seus sucosos sous i les seves i moltes altres mamandurries,
però de que ells mateixos s’han auto
concedit?.
Jesucrist ja ho va dir, de que èramos hermanos, pero no
primos.
I únicament el que som els espanyols
realment, una colla de babaus.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada