O sigui de que aquest veritable “poti, poti”
inventat per en Mas, per tal de que i apart de només fer volar coloms i
vendre’ns fum, no tenir de donar explicacions durant la actual campanya
electoral, sobre els casos de corrupció
i en que hi està involucrat el seu partit, CDC, per la qual cosa, te embargades
15 de les seves seus, escampades per Catalunya, pot fer tota la propaganda que
li doni la gana i a més a més, incrementada i ajudada, per els mitjans públics
d’informació com son i descaradament,
TV3 i Catalunya Ràdio, donant-nos a conèixer de lo be que viurem els catalans, a
partir del dia que en Mas, és podés sortir amb la seva boja aventura de visionari.
Ara be, si dues entitats bancàries com son La
Caixa i el Sabadell -que per cert cap de les dues son Sants de la meva devoció- però que veuen a
venir la pedregada, si arribés a fer-se realitat els somnis del somiatruites
d’en Mas i s’atreveixen a donar-nos a conèixer i a traves de AEB l’Associació Espanyola
de la Banca i de la CECA Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi, el que realment
ens pot succeir als catalans, amb una
decisió unilateral de independència, doncs aquesta trepa i com toquessin
a Somaten, foten el crit el Cel i ja ens surt, com si fos un
bolet, un Don Nadie, com pot ser
segurament i amb tot el meu respecte, Jordi Solé, l’alcalde de ERC, del bonic
poble de Caldes de Montbui i pressiona a
la banca, condicionant i es planteja si deu continuar operant amb aquestes dues entitats, oposades a la independència, proclamada
unilateralment per en Mas, tal com ja ens ha amenaçat i saltant-se la llei, tal
com ha fet sempre, quan la mateixa no es de seu grat.
Sabeu a mi que em recorda aquesta reacció tant
infantil, per no donar-li un altre nom molt més
lleig i que cap manera estic segur de que es el sentiment del 100% dels
seus habitants? i ell és en canvi l’alcalde de tots i no només dels de ERC?,
doncs la època de les dictadures, amb els seus partits únics, tal com teníem a
Espanya, Alemanya, Itàlia, la URSS,
etc etc i a on de cap manera hi havia llibertat d’expressió, ni es podia
sortir ni un mil·límetre, de la línia
política oficial i que marcava el dictador de cada país.
PERE PÇÍ CABANES
Sant Hipòlit
de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada