Recórrer al Dret Penal per resoldre un desafiament
secessionista, hauria de ser la darrera
de les opcions, ja que si el problema te arrels politiques, la solució s’hauria
de prèviament intentar buscar la
solució en la política, això si, sempre evitant creuar la línia delictiva.
Ara be, llegim el Codi Penal:
El delicte de rebel·lió, tipificat en el nº 5è del article 472 del Codi consisteix en Declarar
la independència de una part del territori nacional, mitjançant un aixecament violent o públic que es castiga amb penes de
10 a 25 anys de presó en funció
del major o menor protagonisme de
cada subjecte actiu, imposant també penes de inhabilitació a les
autoritats que no s’hagin resistit a la
rebel·lió, així com també als funcionaris que continuïn desenvolupant els seus
càrrecs o que els acceptin dels rebels.
El segon delicte es el de sedició, de l’article
544, declarant sediciosos als que sense estar compresos en el delicte de
rebel·lió, s’alcin pública i tumultuosament, per tal de impedir que la
força o fora de les vies legals,
l’aplicació de les Lleis, se’ls hi poden aplicar penes de presó entre 4 i 10
anys.
També hi queden inclusos, els per la mera d’actes preparatoris que constitueixin conspiració, proposició i
provocació, quan hi ha un acord entre dues o més persones, per
alçar-se declarant unilateralment la
independència o que ho proposin a altres
persones, mitjançat la impremta, la
radio o qualsevol mitjà de publicitat.
I com alternativa o preludi a la
criminalització del procés independentista sempre hi ha les opcions més benignes que suposaria l’aplicació del article 155 de
la Constitució, o la execució per el propi Tribunal Constitucional,
declarant la inconstitucionalitat de la
declaració de la independència.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada