Doncs així els ha titllat la periodista del altiplà Carmen Rigalt, amb en
Mas, en Junqueras i en Romeva, per què
assegura de que porten la seva
irritabilitat cosida a les seves mandíbules, doncs creia de que el tema ja no donava més de si, però i segons ella,
només acaba de començar.
El que apreta més fort és en Mas, doncs des de el 2012 que es va convertir i
per
obra i gràcia del Esperit Sant, en un
furibund independentista, no ha
fet cap més cosa que fotre la pota i apretar i sobretot, anar de ensopegada,
darrera ensopegada, des de les eleccions del 2012 i que ell en mala hora va
decretar, creient i de bona fe, amb el compte de la lletera, de que anava a
arrasar, però que nomès va de derrota en derrota, malgrat la seva ballaruga,
imitant amb l’Iceta, la nit del 27-S.
En els rostres, tant el d’en Junqueras com d’en Romeva, es percebeig una mena de inseguretat i com si no les tinguessin totes amb si
mateixos, doncs donen la impressió de
que tots, es malpensen de tots, encara que en Mas és el que demostra la major
desconfiança per què lo seu sempre se ho ha pres, com un estratègia de poder, però
que en el fons li manca convicció
realment de independentista, doncs i com tots sabem, de que tot li va venir de
sobte, des de el 2012 quan es va voler apropiar del èxit de la Diada, ja que
fins aleshores, ni el Ex Molt Honorable, ni ell, ni Convergència, mai ho havien
estat de independentistes, doncs el seu únic delit, sempre va ser, el de peix
al cove.
Mas es va creure el Moisés davant del poble català, però mai ha sabut
orientar les seves petjades i ara tot el seu empenyorament és arribar a poder
seduir als representants de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que de moment,
crec de que es picar en ferro fred,
doncs Antonio Baños el líder radical i candidat estrella en aquestes eleccions “plebiscitaries”,
no està disposat a fotres el “marron”, malgrat el pressionin per mar, terra i
aire, ja que ell ja va dir al seu dia també, de que no era partidari de la
independència, si els resultats sortisin
ajustats i que és realment tal com varen sortir, malgrat de que ara
vulgin fer-nos beure a galet els de Junts pel Si, ja que mentre no es retoqui
la Constitució o sigui sempre, parlant de miracles i es posi la independencia barata
en vots, lo cosa pot anar per molt més
llarg del que ells puguin haver previst i tots ja sabem de que les 50 famílies
que realment “manen” a Catalunya, de cap manera els interessa la independència,
malgrat de que fins i tot algunes, com per exemple Godó, han fet el doble joc.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada