2093-PARÀLISI POLÍTICA DESPRES DEL 27-S

Dues setmanes després del 27-S, la politica catalana està paralitzada: Junts pel Si (JxS) va guanyar clarament amb 62 diputats, però per aconseguir la in­vestidura i formar Govern depèn d'almenys dos vots de la CUP. A Artur Mas, la reelecció del qual dista d'estar assegurada, comença a passar-li factura l'amarga victoria del 27-S, convocat amb propòsits plebliscitaris però amb un resultat que no permet sostreure's a l'aritmètica d'un Parlament autonomic.

A ningú haurien de sorprendre les condicions per a un pacte d'investidura que ha fi­xat la CUP, congruents amb el seu programa anticapitalista i revolucionan: ruptura im­mediata amb l'Estat mitjançant actes de «desobediència», abans fins i tot de la inves­tidura; un pla de xoc amb 39 mesures socials «ineludibles»; i reversió de les grans privatit- zacions de l'era Mas, la investidura del qual continua rebutjant de ple. Una esmena a la totalitat de la gestio del président i de l'executoria liberal de CDC.

Més extraordinari resulta que, en aquest context, Convergència s'avingui a crear les bases de la governacio del pais, o que Raùl Romeva sostingui que JxS i la CUP estan «pràcticament d'acord en tot». La incognita és si la força majoritària de l'independentisme, fruit de l'aliança entre dues forces ideolôgicament tan dispars com CDC i ERC, només unides pel repte de la independència, podrà atraure's el suport de la CUP sense  cedir davant els seus plantejaments maximalistes. O si, per contra, els acabarà abraçant per conservar el poder i evitar unes altres eleccions que frustrarien el procès sobiranista. Algunes pistes va donar ahir Mas da­vant el consell nacional de CDC, on es va mostrar confiat en l'acord perô va prometre fer valer els seus 62 escons davant els 10 de la CUP. Si el président fa honor a aquest plantejament i la CUP als seus, el pacte sembla impossible; algu haurà de claudicar.

Més enllà de discrepàncies idéologiques i personalismes, tots hem de tenir present que el 27-S l'independentisme va guanyar les autonômiques perô va perdre el plebiscit al no arribar ni al 50% dels vots, com va reconèixer la mateixa CUP. No té, per tant, el «mandat democràtic» que reclamava, sobretot si el seu proposit és trencar la legalitat vigent de manera unilateral i amb l'oposició d'almenys la meitat de l'electorat i la societat catalana.