No els recorda res al “QUINTETO DE LA MUERTE”, la data
del 6 d’octubre?
Actualment ho és en Rafael Arenas, que per
cert es asturià i Catedràtic de Dret Internacional, en la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha fet unes declaracions,
que n’hi ha per sucar-hi pa.
“Els que formem part de la Junta Directiva
d’aquesta Associació, -ha dit-, treballem amb altres coses, doncs tots tenim una professió i unes obligacions
i fora de la mateixa, que ens fa molt diferents dels partits politics”.
La Catalunya real, de cap manera és la
que ens venen, inventada per els nacionalistes, a on molts catalans, no
volem la independència, ja que no som soberanistes.
La seva prioritat, és recuperar el discurs
inicial d’aquesta societat, en el sentit de promoure la convivència entre Espanya i
Catalunya i el diàleg nosaltres l’entenem de una altre manera, ja que
després de les eleccions del 27-S, el primer que hauríem de saber, que és
realment el que vol Catalunya, ja que de vegades es confon el diàleg del conjunt d’Espanya amb Catalunya,
com el diàleg amb els independentistes,
ja que Catalunya es plural i una part molt important de la seva població, si que
ho és de independentista, però veient el resultat del 27-S, ni ha una altre i amb
forta majoria, que no ho és, per la qual cosa volem que des de la perspectiva
catalana i en aquest hipotètic diàleg, es tingui molt en compte, la posició
dels que no estem a favor de la independència.
Els catalans haurem de dialogar entre
nosaltres mateixos, tenint molt clar que
som part comú, de un projecte, que és Espanya.
La nostra Societat, va néixer per
explicar un projecte comú i atractiu als
catalans a Espanya i a Europa i que aquest darrer any, ens hem dedicat més a
denunciar les vulneracions de la legalitat, la democràcia i els drets dels ciutadans i
tenim la esperança que després de les
eleccions del 27-S i sobretot, el fracàs del plebiscit, Catalunya ha
de ser plural i ha d’entendre i com a propi, tant la llengua catalana com la castellana i que ha
de sentir-se còmode formant part d’Espanya, ja que és una part essencial de que Espanya i sense
Catalunya, no s’arriba a entendre.
I quan es demana que s’ha d’oferir una solució a Catalunya, jo sempre em pregunto, a quina?, a la del
47% o la del 52%.
I el que més em sorprèn, és que ara es
produeixi un escàndol per la
imputació de Mas, Ortega i Rigau, ja que
quan una vegada s’ha admès a tràmit una querella, com es aquest cas i s’inicia
la investigació dels fets, es lògic i natural de que en algun moment, es cridi
al querellat, per tal de que es pugui
defensar i amb totes les garanties d’un Estat de Dret, i de que en un
moment determinat es cridi al imputat, ja que la instrucció del
sumari és potestat únicament del jutge que porta el cas per poder fer-ho, tenint
en compte sempre que poden ser cridats i més de una vegada.
El 9-N
es va produir una situació gravíssima i molt negativa, ja que hi va
haver una desobediència total per part de la Generalitat, a les ordres del
Tribunal Constitucional, ja que no s’ha
de fer cap gran investigació, per
donar-se’n compte i sobretot avalat per
la declaració solemne d’en Mas, en el
moment d’introduir la seva papereta dins de la urna, que va afirmar i
rotundament, de que el únic responsable de tot, era ell, i que hi ha un
tipus penal en el nostre ordenament, que
recull aquest suposat. Hem de deixar que
la Justícia actúi, sempre tenint en
compte de que lo succeït el 9-N, va ser gravíssim i que lo lògic havía de ser
la intervenció de l’Estat de Dret.
En canvi, el que hauria d’haver estranyat, es de que no s’hagués actuat..
PERE
PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada