dissabte, 13 de febrer del 2016

2471-RECORDS DE LA MEVA YA LLUNYAVA ETAPA, DE DIRECTIU BANCARI

I tots ells van dedicats exclusivament, a tots els independentistes de bona fe, que encara s’empassen la  burra  que ens volen vendre, de que el dia que Catalunya fos independent, els catalans viuríem en el país de les meravelles.

Ells, els polítics actuals i que sempre només han viscut a les costelles de nosaltres els contribuents,  segur que si,  però els ciutadans d’a peu, dubto que hi notéssim res de res ni cap mena de diferència, per què i com sempre, només ens tocaria exactament com ara de pagar i callar, ja que jo i per la experiència que em dona la meva ja avançada edat, us puc assegurar i de fa anys, que ja no crec amb cap ni un, dels polítics que “gaudim” actualment.

Jo aleshores treballava en el Banc Hispano Colonial, un banc eminentment català, ja que només teníem sucursals a Catalunya i alguna a les Balears, heretada de quan  es va absorbir al Banc Comercial de Barcelona i en aquella època érem el primer banc de Catalunya.

Tots sabem de que els bancs, els diners no se’ls fabriquen pas ells, sinó que les facilitats creditícies que poden donar als seus clients, sempre son en proporció al “passiu” que disposin o sigui  el total dels comptes corrents, els d’estalvi o els de a termini fix

Es considerava en aquells temps,  un bon director de sucursal, quan “màxim” el 70% del passiu, el tenia invertit en crèdits concedits a la seva clientela i l’altre 30%, que estava dipositat a la Central, la Superioritat el podia fer servir per ajudar a algunes sucursals, que tenien manca de passiu.

Ara be, jo encara recordo, les més d’una vegada que la quantitat demanada com a crèdit, m’era retallada quasi a la meitat per la Direcció de Sucursals i la feina aleshores era  meva per poder justificar davant del client, que tenia tota la meva confiança i amb solvència més que suficient per poder fer front a la quantitat demanada.

Doncs l’any 1952, el Banc Hispano Colonial, va ser absorbit per el Banc Central i des d’aquell mateix moment i com que el banc ja era de caire nacional, aquests problemes es varen acabar de cop ja que i des d’aleshores, tots els crèdits que vaig demanar em varen ser autoritzats per la  totalitat  de la quantitat sol·licitada.

I sabeu del per què?, doncs perque és podia disposar de tot  el passiu que tenia el Banc en tot Espanya.

Y a buen entendedor........pocas palabras bastan.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada