dilluns, 29 de febrer de 2016

2514-ENS FARAN TORNAR BOJOS

I tant és que siguis d'esquerres, de dretes, independentista o tot al contrari. Resulta que no hem parat de votar per aclarir les coses, i no hi ha qui s'hi aclareixi. Tots sabem que quan no hi ha majories ab­solutes hi ha la possibilitat de pac­tar, i que pactar és cedir. Pero cedir no pot ser cedir el pas a qualsevol cosa perqué et convé. Algún stop s'hi deu haver de posar... ¿Qué és mes important, la conveniéncia o la coheréncia? La gent vota un partit perqué confia en les seves promeses, i espera que per a aquest partit el que convé sigui ser coherent. Doncs aquesta evidéncia, tan fácil d'entendre, segueix sense estar de moda. Aquesta temporada d'hivern i se segueix imposant la incoheréncia. I es pot trobar en molts colors politics.
Ja sé que la incoherencia és patrimoni de la humanitat. Pero la dels politics no és igual que la dels altres. Almenys, és diferent perqué la seva la paguem a escot, entre tots. Quan veig socialistes reclamar un pacte amb el PP perqué segueixi manant Rajoy, em sembla incoherent i difí­cil d'entendre. Quan veig que Ciutadans i PSOE pacten per buscar la investidura de Pedro Sánchez mal- grat no sumar suficient suport per formar govern, em sembla incohe­rent i difícil d'entendre. No m'estranya que amb aquesta investidura més d'un s'esquinci les vestidures. Tots els partits parlen del canvi, pero no canvia res. Bé, sí. La cara deis ciutadans que espéraven que les eleccions servissin perqué hi hagués canvis i no una infinitat de negociacions infructuoses. Aquests ciutadans comencen a fer mala cara, cara de frus­trado.

Independència i sou
Però aquí, a Catalunya, també n'hi ha per sucar-hi pa. La incoherencia no té fronteres. Alguns diuen que ja han desconnectat d'Espanya, pe­rò no es nota. Ha arribat abans la in­coherencia que la independència. Només un exemple, el de l'alcalde de Girona: Albert Ballesta. Aquest senyor, que és convergent, ha volgut pactar amb el PP i Ciutadans un augment del seu sou. ¿Però Conver­gènza no és independentista? ¿Qué fa un convergent intentant pactar amb partits que ni accepten un re­ferèndum? I als que consideren que no s'ha de barrejar, que la indepen­dència i el sou no tenen res a veure, els pregunto: ¿N'esteu segurs? Quan els independentistes llancen el missatge que amb una Catalunya separada les coses aniran millor, m'agradaria entendre que significa que els polítics no intentaran apujar-se la paga en època de crisi. Segons Ballesta, la seva pretensió no era cobrar més, sino augmentar el salari de l'alcalde, sigui qui sigui. Per prestigiar el càrrec, vaja. ¿La pasta dona prestigi? Conec molta gent que té bastants menys diners i que, segons la meva opinió, té bastant més de prestigi. Fins i tot més coherencia.

Jordi Èvole

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada